diumenge, 28 de febrer del 2010

Els panots de Barcelona

He volgut copiar aquest article sobre aquest element tan fonamental dels nostres carrers, els panots, al que moltes vegades no prestem atenció malgrat que sense ells caminar seria més costós.

He querido copiar este artículo sobre este elemento tan fundamental de nuestras calles, los panots, al que muchas veces no prestamos atención a pesar de que sin ellos caminar sería más costoso.

Els panots de Barcelona

43

invt043.jpg
El paviment que hi ha a moltes voreres de la ciutat de Barcelona.
Districte:Eixample
Barri:Esquerra de l'Eixample
Via:París
Enric Granados
Tipologia:Mobiliari urbà

Elements relacionats:

Link original


Descripció:

Peça de paviment de les voreres de formes regulars per afavorir el seu recanvi i manteniment. Els panots tenen un format de 20 x 20 i un gruix de 4 cm. És d'un material molt resistent, és antilliscant, fàcil de netejar i molt econòmic. Rep el nom panot hidràulic pels materials necessàris per a la fabricació. Se'n fabriquen diversos models, dels quals cinc són els que ocupen una major extensió en els carrers de Barcelona i que l'hi atorguen una rugositat especial; d'una banda, la flor de quatre pètals, que conforma un tapís original i únic, i que ha esdevingut símbol de l'Eixample barceloní, tot i que també se'n troben en d'altres barris i suposa la introducció del disseny industrial a la pavimentació urbana. Els altres models presenten combinacions de formes geomètriques simples: hi ha el de les quatre quadrats, que recorda les pastilles de la xocolata; altre de semblant però amb quatre cercles en cada quadrat; hi ha el de cercles concèntrics i, hi ha els que presenten un dibuix romboidal rodejat de quatre cércles. També trobem lletres indicant-nos el nom del carrer a certs indrets de la ciutat, el fet que restin algunes mostres ens indique que moltes vegades aquestes lletres s'han trencat i no s'han repossat.Les dimensions del panot amb les lletres,és el mateix que qualsevol panot de la ciutat .

L'any 1906 l'Ajuntament de Barcelona presentà un total de 18 models de panots, dels quals en previuen 6 en el paisatge urbà barceloní.El 14 de febrer de 1907 es realitzà una subasta pública a fi i efecte d'adjuduicà les obres d'adoquinat de voreres de l'Eixample, s'hi van presentar 8 socisetats, sent finalment adjuicat el projecte a la Societat "Petit , Escobat i Terrés" el 15 de juny de 1906 per 42.00 ptes., la qual va fer la comanda de ciment Potland

El seu origen està lligat al descobriment del ciment Portland a mitjan segle passat a Anglaterra. Les rutes del modernisme que Turisme de Barcelona va obrir el 1995 empran una rajola circular vermella amb la flor del panot com a mostra d'aquest simbolisme. La seva forma circular el fa harmonios en la seva instal·lació dins d'un rectangle, al mateix temps que la seva implantació és més fàcil donades les seves dimensions.

A Barcelona es comença a utilitzar al final del segle XIX, moment en el qual s'assolí una forta relació entre art i indústria, que demanava la col·laboració de dibuixants, artistes i industrials. La Casa Escofet fou pionera en la utilització del panot hidràulic de voravia. A l'àlbum general d'Escofet, Tejera i Cia., poc després de l'any 1896, apareixen per primer cop els panot de voravia amb formes cuadrades i simples. Aquests però, no són encara els que més tard homologarà l'Ajuntament de Barcelona per les voreres de la ciutat. En el catàleg núm. 7 de l'any 1916, de la Casa Escofet, apareixen cinc nous models aprovats per l'Ajuntament, per a la pavimentació de Barcelona. És en aquest moment quan s'estandaritza la mesura de la peça de 20 x 20 cm, i el tipus de relleu que han de portar. En els inicis de la dècada del 1950, la Casa Escofet introdueix un nou producte amb base de formigó, el vibrazo, importat d'Itàlia, que permetrà a l'empresa introduir-se progressiva i sistemàticament en grans projectes urbans de la ciutat de Barcelona, tot col·laborant amb arquitectes destacats del país.

El dibuix del panot, està començant a formar part d'aquells elements decoratius, és a dir, el podem trobar com a pastilla de xocolata amb el dibuix de la flor, com clauer i fins i tot d'ornamentació d'algun joier agosarat. Inclús troben indicis a la casa Ametller.


Informació Arxivística:

Catàleg núm. 7, d'EF. Escofet i Cia, edició de 1916. / Obres públiques, Comisión Ensanche: Expedient núm. 10.880, secció 3, al Registre General de l'Arxiu Administratiu. / Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona, 9 de gener de 1907, pàg 17, i 19 de gener de 1907, pàg 17.

Informació Oral:

Informació Gràfica:

Bibliografia:

"Barcelona Metròpoli Mediterrània", núm. 25, segona època, Març-abril 95
"Diseño industrial en España", Centro de Arte Reina Sofia, Plaza & Janes, 1998, pàg. 145
"El mosaic hidràulic", Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona, Barcelona, gener-febrer 1985
Granadas, M.C. "L'exposició internacional de Barcelona de 1929", Els llibres de la Frontera, Barcelona, 1988, pàg. 41
Navas Ferrer, T. "La casa Escofet de mosaic hidràulic (1886-1936)", Tesi de Llicenciatura del departament d'Art, Universitat de Barcelona, Barcelona, setembre de 1986, pàg. 10,164,177, 204.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada