dijous, 23 de setembre de 2010

Llegendes de Poblet

Llegendes de Poblet

Les llegendes són narracions breus orals o escrites que expliquen petites històries que poden ser imaginàries encara que continguin una part de realitat o potser tota.

Llegenda de la fundació del monestir

Al segle XII s'instal·là en una vella ermita petita i mig ruïnosa en un bosc al peu de les muntanyes de Prades un sol ermità, de nom Poblet. El rei moro de Siurana de Prades, Almemoniz, propietari de les terres, el féu presoner tres cops, però tres cops el vell ermità desaparegué miraculosament de la presó. El musulmà, desconcertat, pensà que era un missatge diví. Així que prohibí als seus homes molestar el monjo per tal que pogués resar en pau. El rei moro de Lleida se n'assabentà i ho considerà una mostra de feblesa. Aleshores va enviar un escamot de soldats que el van capturar i el van tancar a una masmorra. Però Poblet s'escapà tres cops més d'aquella presó lleidatana. Així, el rei moro de Lleida també li concedí la llibertat a l'ermità. El comte Ramon Berenguer IV es posà secretament en contacte amb Poblet i li demanà ajuda en la reconquesta d'aquelles terres al musulmans. L'ermita del monjo Poblet serví de base des d'on atacar el reialme moro de Siurana. Els cristians aconseguiren véncer i foragitaren els sarraïns. Ramon Berenguer IV, agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la. Demanà a dotze monjos cistercencs procedents de Fontfreda que s'instal·lessin allí sota la tutela del nou abat Poblet, que també donà nom al monestir. Així acaba la llegenda i comença la història del Monestir de Poblet

Llegenda del rei i l'abat

Conta una llegenda que durant un viatge a Barcelona, el rei Felip I d'Aragó va passar la nit a Arbeca. Tal i com era costum, va enviar un missatger al lloc on dormiria la nit següent, en aquella ocasió el Monestir de Poblet, per tal d'avisar el seu amfitrió. Quan va arribar el missatger, va demanar per l'abat de Poblet, en aquells dies Francesc Oliver de Boteller (en aquell moment president de la Generalitat de Catalunya). Quan li va comunicar que venia de part del rei d'Espanya, li digué: "No el conec!". El missatger no entengué res, com gosava un monjo enfrontar-se amb el monarca més poderós del món? Novament li comunicà que l'endemà arribaria el rei, però l'abat Oliver novament exclama: "No el conec!". El missatger retornà a Arbeca, on s'ajornava Felip II. El servent entrà a la cambra reial i, amb la mirada baixa i temorosa, explicà al rei els fets succeïts amb l'abat de Poblet. El rei Felip es limità a dir: "Demà, de bon matí, torna-hi i anuncia l'arribada del comte de Barcelona". L'endemà el missatger trucà a la porta de Poblet i va demanar per l'abat, al qui li digué: "Us anuncio l'arribada per demà de Sa Majestat el comte de Barcelona". L'abat respongué solemnement: "Les portes del monestir s'obriran de bat a bat per rebre'l amb tots els honors que li corresponen". L'abat Oliver feu recobrir els poms de la porta amb or, és per això que se l'anomena Porta Daurada.

Llegenda de l'abat de Poblet i l'emperador de la Xina

Conta una llegenda que un dia el rei Jaume rebé un missatge de l'emperador de la Xina. Al tractar-se d'algú tan important, volgué enviar-hi
algú de confiança. És per això que envià l'abat de Poblet a l'Extrem Orient.
Un cop arribat al palau imperial, el governant xinès li mostrà totes
les riqueses i sabiduries que tenia al reialme. El pare abat, veient la poca humilitat de l'emperador, volgué donar-li una petita lliçó:

-Heu de saber, senyor emperador, que el rei Jaume, mon senyor, viu en una ciutat alçada damunt de l'aigua i tota voltada de foc. Aquesta ciutat està feta amb ulls de serp i fetges de vedella i la van construir els galls i els conills. Heu de saber, també, que la tal ciutat està governada per porcells i que els morts es passegen pels carrers. La tal ciutat és un riu damunt del qual hi ha un pont i per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar. L'emperador quedà bocabadat. Es diu que l'abat li havia explicat la ciutat de Barcelona de forma enigmàtica i fantàstica; alçada damunt de l'aigua (segons la tradició, Barcelona està construïda damunt d'una rambla o riera anomenada "Riu de Sota" o "de Sta. Eulàlia") voltada de foc (les muralles de la ciutat estaven fetes de pedra de foguera de Montjuïc)

feta amb ulls de serp i fetges de vedella (els edificis més antics estaven fets d'un granit anomenat popularment ulls de serp o fetge de vedella) la van construir els galls i els conills (dues importants famílies de constructors de l'època eren els Gall i els Conill) governada per porcells (una antiga tradició medieval qualificava els barcelonins de porcells i la ciutat era governada pel Consell de Cent, format per nobles barcelonins -o nobles porcells-) els morts es passegen pels carrers (hi havia una família prestigiosa anomenada Mor) és un riu damunt del qual hi ha un pont (Barcelona, en estar construïda damunt la llera d'un riu, faria de pont imaginari) per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar (tota la superfície de la ciutat hi cabien ben bé cent mil caps de bestiar). Es diu que aquest enigma que deixà bocabadat a l'emperador xinès és l'origen de l'expressió catalana enganyar com a un xino.


Leyendas de Poblet

Leyenda de la fundación del monasterio
En el siglo XII se instaló en una vieja ermita pequeña y medio ruinosa en un bosque al pie de las montañas de Prades un solo ermitaño, de nombre Poblet. El rey moro de Siurana de Prades, Almemoniz, propietario de las tierras, lo hizo prisionero tres veces, pero tres veces el viejo ermitaño desapareció milagrosamente de la cárcel. El musulmán, desconcertado, pensó que era un mensaje divino. Así que prohibió a sus hombres molestar al monje para que pudiera rezar en paz. El rey moro de Lleida se enteró y lo consideró una muestra de debilidad. Entonces envió un pelotón de soldados que lo capturaron y lo encerraron en una mazmorra. Pero Poblet escapó tres veces más de aquella prisión leridana. Así, el rey moro de Lleida también le concedió la libertad al ermitaño. El conde Ramón Berenguer IV se puso secretamente en contacto con Poblet y le pidió ayuda en la reconquista de aquellas tierras al musulmanes. La ermita del monje Poblet sirvió de base desde donde atacar el reino moro de Siurana. Los cristianos consiguieron vencer y expulsaron a los sarracenos. Ramón Berenguer IV, agradecido a Poblet, quería reconstruir de nuevo aquella ermita y ampliarla. Pidió a doce monjes cistercienses procedentes de Fontfreda que se instalaran allí bajo la tutela del nuevo abad Poblet, que también dio nombre al monasterio. Así termina la leyenda y empieza la historia del Monasterio de Poblet.

Leyenda del rey y el abad
Cuenta una leyenda que durante un viaje a Barcelona, el rey Felipe I de Aragón pasó la noche en Arbeca. Tal y como era costumbre, envió un mensajero al lugar donde dormiría la noche siguiente, en aquella ocasión el Monasterio de Poblet, con el fin de avisar a su anfitrión. Cuando llegó el mensajero, pidió por el abad de Poblet, por entonces Francisco Oliver de Boteller (en aquel momento presidente de la Generalitat de Cataluña). Cuando le comunicó que venía de parte del rey de España, le dijo: "No lo conozco!". El mensajero no entendió nada, como osaba un monje enfrentarse con el monarca más poderoso del mundo? Nuevamente le comunicó que al día siguiente llegaría el rey, pero el abad Oliver nuevamente exclama: "No lo conozco!". El mensajero regresó a Arbeca, donde se aplazaba Felipe II. El sirviente entró en la cámara real y, con la mirada baja y temerosa, explicó al rey lo sucedido con el abad de Poblet. El rey Felipe se limitó a decir: "Mañana, de madrugada, vuelve a ella y anuncia la llegada del conde de Barcelona". Al día siguiente el mensajero llamó a la puerta de Poblet y pidió por el abad, al que le dijo: "Os anuncio la llegada para mañana de Su Majestad el conde de Barcelona". El abad respondió solemnemente: "Las puertas del monasterio se abrirán de par en par para recibirlo con todos los honores que le corresponden". El abad Oliver haga recubrir los pomos de la puerta con oro, es por eso que se le llama Puerta Dorada.

Leyenda del abad de Poblet y el emperador de la China
Cuenta una leyenda que un día el rey Jaime recibió un mensaje del emperador de China. Al tratarse de alguien tan importante, quiso enviar a alguien de confianza. Es por eso que envió el abad de Poblet en el Lejano Oriente. Una vez llegado al palacio imperial, el gobernante chino le mostró todas las riquezas y sabidurías que tenía el reino. El padre abad, viendo la poca humildad del emperador, quiso darle una pequeña lección:

-Debéis saber, señor emperador, que el rey Jaime, mi señor, vive en una ciudad levantada encima del agua y toda rodeada de fuego. Esta ciudad está hecha con ojos de serpiente y hígados de ternera y la construyeron los gallos y los conejos. Debéis saber, también, que la tal ciudad está gobernada por lechones y que los muertos se pasean por las calles. La tal ciudad es un río sobre el cual hay un puente y por encima del puente pacen más de cien mil cabezas de ganado.
El emperador quedó boquiabierto. Se dice que el abad le había explicado la ciudad de Barcelona de forma enigmática y fantástica; altura encima del agua (según la tradición, Barcelona está construida encima de una rambla o riera llamada "Río de Bajo" o "de Sta. . Eulalia ")
rodeada de fuego (las murallas de la ciudad estaban hechas de piedra de hoguera de Montjuic)
hecha con ojos de serpiente y hígados de ternera (los edificios más antiguos estaban hechos de un granito llamado popularmente ojos de serpiente o hígado de ternera)
la construyeron los gallos y los conejos (dos importantes familias de constructores de la época eran los Gall y Conejo)
gobernada por lechones (una antigua tradición medieval calificaba los barceloneses de lechones y la ciudad era gobernada por el Consejo de Ciento, formado por nobles barceloneses-o nobles lechones-)
los muertos se pasean por las calles (había una familia prestigiosa llamada Mor)
es un río sobre el cual hay un puente (Barcelona, al estar construida encima del lecho de un río, haría de puente imaginar)
por encima del puente pacen más de cien mil cabezas de ganado (toda la superficie de la ciudad cabían muy bien cien mil cabezas de ganado).
Se dice que este enigma que dejó boquiabierto al emperador chino es el origen de la expresión catalana engañar como a un chino.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada